General

Quan el silenci plora pels nostres desastres

Sovint estem envoltats d’un silenci misteriós, aquell que, si l’analitzéssim amb un sonòmetre, no ens marcaria el silenci absolut en decibels. Al món de la fotografia també passa.

A finals de la primavera de l’any passat, vaig realitzar una sessió fotogràfica en un lloc que, a priori no era inquietant, ja que es tracta d’un pulmó verd situat davant dels barris de Torreforta i Bonavista. El sol anava caient per darrere de La Canonja i dins el seu pla mental, en Carles Llop em feia moure portats per la improvisació i l’atzar del moment. La màgia anava fluint. És fàcil quan qui et dóna les ordres és en Carles. Es podia escoltar el silenci malgrat el brunzit dels cotxes que passaven per la nacional i un soroll latent que venia de l’empresa química Iqoxe a uns 300 metres nostre. Sí, aquella empresa que fa just un mes va deixar als tarragonins i tarragonines amb la por, l’ensurt, el desconcert i la preocupació constant que un dia no seguirem explicant històries com aquesta. Malgrat les casualitats del destí, en Carles va fer del seu objectiu un repte particular, conquerit per la força de l’espai que ens envoltava. L’aventura de dues persones respirant un silenci sota un univers incert.

Dedicat a les víctimes i en solidaritat a les seves famílies per l’accident del passat 14 de gener. Aquell dia no ens valia el silenci, ens calia el so de les sirenes.


ALBERT JORDÀ x CARLES LLOP

(cliqueu a l’enllaç)


Albert Jordà. Al darrere, l’empresa IQOXE.
Fotografia: © Carles Llop