ALBERT JORDA.com

Disc-obrint “La vida esclata…” Capítol 10.

aj — Thu, 05 Apr 2012 15:43:35 +0000

Finalment l’inici. Mentre girava amb el disc “Mal temps sobre la mar”, la calma s’anava esdevenint cada cop més present amb un futur luminós i més pròxim. La idea d’un paisatge nou s’instalava al meu voltant com un nou decorat i per cada part d’aquest nou plató, una nova cançó queia a les meves mans. La vida esclata quan es para el temps em brinda un nou espai, un nou somriure, una nova pau interior, un nou motor que genera nous acords, noves sonoritats i un nou missatge. “Un nou espai” és un resum de tot plegat. La primera cançó que vaig escriure per aquest disc i la darrera d’aquest disc-obrint “La vida esclata…”.

Des d’aquí vull agraïr a tots i a totes que heu participat en ell, tan directament com indirectament. Tots i totes formeu part d’un nou espai.

“Un nou espai”

Lletra i música: Albert Jordà

Albert Jordà: veu, guitarra elèctrica, guitarra acústica
Gerard Mallorquí: bateria i percussió
Xavi Caparrós: baix

Disc-obrint “La vida esclata…” Capítol 9.

aj — Thu, 05 Apr 2012 15:08:14 +0000

“Estic content” és potser una de les cançons més senzilles que he fet i és potser per això que de seguida es va convertir en el clar primer single d’aquest disc. La veritat és que jo no estava massa d’acord amb això però realment així ho desitjaven tots els qui han col·laborat en el disc, amics, etc. La inexistència d’una estrofa i una tornada o dit d’una altra manera, l’existència d’una sola part d’estructura harmònica que es va repetint constantment sense esperar un canvi a priori semblaria anar contracorrent per a un futur single però el cas és que la diferència ho marca el fet de cantar i no cantar i la guitarra d’Oscar Bennas que va entrant i sortint constantment sobre un riff que engantxa des del primer moment.

“Estic content” s’ha convertit en la cançó que mai hagués pensat poder escriure. Rítmicament potent, amb força, decidida a demostrar que malgrat tot hi ha un moment per al somriure, un moment per a l’esperança, per aquelles coses senzilles del nostre dia a dia.

.

Disc-obrint “La vida esclata…” Capítol 8.

aj — Thu, 29 Mar 2012 18:13:03 +0000

“Vivim a una gran velocitat, tot corre, avança i progressa i gairebé ni ens adonem. Estem contínuament rebent missatges alarmants sobre la fi del planeta, dels boscos, dels mars i d’algunes espècies…Sembla que tot s’acabi, però jo us proposo que salvem allò que vulgueu d’aquesta sensació de destrucció que ens envolta. Què em dieu? Què és allò que desitgeu conservar sigui com sigui? Potser una sensació, un antic record o un moment íntim. Què voleu que salvem?” Amb aquest text vaig fer una crida el 9 de gener de 2011 per a què tothom qui volgués participar pogués deixar la seva empremta a una lletra d’una cançó del disc. Poc a poc molts vàreu ser els qui ens vau enviar correus amb tot allò que desitjaveu salvar, recordeu? El que si recordo jo és la feinada que vaig tenir després en triar els “salvems” i en quin ordre havien d’aparèixer. En alguns em vaig permetre la llicència de fer certes modificacions i alguna que altra traducció. L’experiència va ser molt gratificant i la veritat és que em costa de creure que pogués fer quelcom d’aquesta proporció però realment estic molt content de com es va anar formant aquesta cançó.

Paco M. París al vibràfon i Albert Jordà al piano gravant “Salvem”.

Pel que fa a l’especte musical, aquest tema té una sonoritat molt semblant a la de “Despertant”, amb una bateria “rockera”, molt gruixuda que omple els llargs compassos. Marc Volipini i Juan Moreno tornen a col·laborar a la guitarra i al baix respectivament. Però qui si m’agradaria destacar és la col·laboració d’en Paco M. Paris al vibràfon. Un músic que conec des de fa més de vint anys i que hem col·laborat junts en altres projectes.

Avui, 29 de març, hi ha vaga general. SALVEM ELS NOSTRES DRETS !!!