Projecte

Corria l’any 1999, Albert Jordà comença a treballar cançons noves per a un projecte més ambiciós que el seu personal. Cançons que sonen a pop-rock i beuen d’influències britàniques emergents d’aquella època. Gerard Mallorquí, David Morlà i Pau Saracho s’uneixen a ell per gravar la seva primera maqueta a l’estudi El Corral de Cambrils, sota la direcció tècnica de Kike Colmenar i Enric Granollers. S’hi afegeixen les col·laboracions d’Andrés Quiñones (que després substituirà a Pau Saracho a la guitarra), Luís Chacón a les percussions i Maribel Torres a les veus. Les mescles i guitarres addicionals van anar a càrrec del productor i guitarrista Jordi Armengol. Era la primavera del 2000, la il·lusió era màxima i tenien pressa per acabar les mescles i presentar les noves cançons un parell de concursos. Un d’ells és D.O. Tarragona on queden finalistes, però serà al VI Concurs de Maquetes de la Revista ENDERROCK que no només arriben a la final, sinó que a més el guanyen. Papa:Noes ja és una realitat.

10857094_10153338011112728_7776877167604879117_o

Fruit del premi del concurs, al 2002 editen el seu primer disc, “MONO” (Música Global) amb la col·laboració de Santi Balmes de Love of Lesbian a “Egoisme” i de Lluís Llach a “Dins el llit”.

Mono

Després d’un temps callats en el desert editen el seu segon treball, “SEGONA CLASSE” (Edicions Singulars, 2006).

Segona Classe

Papa:Noes ha compartit escenaris amb Sidonie, Lori Meyers, Xavi Vidal, Coleccionistas, Glissando*, Sapo, entre d’altres. Al desembre 2007, el portal Ritmes.cat escull el clip Tan real de Segona classe, realitzat per la productora AcidFactory com a Millor Clip del 2007. Al febrer del 2009, la revista Enderrock edita el DVD Premis Enderrock 2008 amb els millors clips de l’any on s’inclou Tan real. Al febrer de 2009, col·laboren en el disc de tribut a Sau que la revista Enderrock edita en motiu del desé aniversari de la mort de Carles Sabater.

En castellà per Fernando Prats

Corre el 2000 y el grupo Papa:Noes gana el VI Concurso de Maquetas Enderrock, graba dos años después el CD “Mono” con Lluís Llach y Santi Balmes (Love of Lesbian) como invitados, los críticos hablan de la original apuesta “difícilmente clasificable” de esta banda de Tarragona, La2 de TVE graba un vídeoclip del single “Ardent”, presentan el CD en L’Espai de Barcelona… Ajenos a la verborragia del campeonato del rock, al barullo de los que esperan en pasillos y antesalas, a la ansiedad de las pseudoestrellas de culebrones coloridos, este grupo liderado por Albert Jordà cree en las paradojas de la creación artística: pop con pop-rock con rock con electrónica con funk y etcéteras, en catalán. Si la voluptuosidad acaso se distribuyera en grageas, éste bien podría ser un ejemplo. Papa:Noes termina en Febrero 2005 de grabar su segundo disco, “Segona classe”, un cd de cuidada producción y primerísima clase que sin embargo no encuentra sello hasta finales de año. Como un gigantesco pac-man, el mercado no hace distinciones y fagocita todo aquello que le sale al cruce en las góndolas del Supermercado. Guitarrones, gratas melodías, texturas, guitarras rabiosas, bases capaces de coquetear con el funk, una voz que escribe, canta y convence, capa a capa, espada a espada, pero sobre todo: se trata de grandes canciones de un grupo con personalidad propia. Así de clar i català.
Este es un disco que “no vol mirar al passat”. Un material nuevo que sin embargo parece madurado a fuerza de conciertos, estudio, ideas y energía. Visceral cual cross-en-plena-mandíbula, un puñado de bellas canciones rodeadas de un sonido que pega tan fuerte como a veces lo hace el día a día. Un disco que dará que hablar de la banda de Tarragona. // Por Fernando Prats.